La veritat absoluta no existeix i això és absolutament cert

LES COMMEMORACIONS

2011-05-24T16:30:00.011+02:00

Commemorar és recordar, reviure moments o persones que poden despendre una projecció positiva o engrescadora. Col·lectivament es commemoren fets històrics que han deixat petja. Cada dia passen coses, però sols es commemoren les que han tingut una major projecció social: són persones, moviments, descobriments o invents que han canviat o millorat la vida d’un poble.

Cal senyalar un punt de partida, un naixement dels símbols en un moment determinat de la història, i el punt àlgid és el s. XIX i principis del XX. Parlem doncs, sobretot dels espais de memòria i la política de les commemoracions. És un procés social que té com a objectiu delimitar un passat i construir-lo com a signe distintiu d’un grup particular. Aquest procés de construcció de la memòria és social, ja que no es pot entendre una representació al marge de la pràctica. Així doncs, ens trobem davant d’una doble interpretació: la memòria com a producte d’una relació de força entre les representacions imposades pels que tenen poder d’anomenar i classificar el passat i les representacions conformes o divergents que la comunitat produeix per si mateixa. D’altra banda, la memòria també és una representació produïda per un grup per assentar la seva posició social.[1] Així, segons Pierre Bourdieu[2], la memòria és una capacitat d’un grup per fer reconèixer la seva existència a partir d’una exhibició d’unitat, la commemoració.

Tal com ens fa notar David Martínez Fiol en un article de l’Avenç de 1993[3], les commemoracions històriques s’han convertit en un instrument polític, i ens en posa alguns exemples: en conjuntura de crisi socialista, CiU va aprofitar els actes commemoratius del centenari de les Bases de Manresa per refer la seva imatge nacionalista i la de les pròpies institucions autonòmiques. El seu objectiu era oferir una visió finalista del pujolisme i de l’actual Generalitat, com a síntesi de la Història de Catalunya i del conjunt del moviment catalanista. No era una estratègia nova.

La qüestió primordial és saber si tot això ha servit per donar pas a nous plantejaments. Es donen a la societat tot un conjunt de dades que no pretenen oferir una visió històrica aprofundida, sinó romàntica, mítica i maniquea. Eviten mencionar segons quines dades, i n’exalten d’altres. És un instrument que informa no del que ha succeït realment en un període concret respecte a un fet o un altre, sinó d’utilitzar-lo per fer propaganda política.

Sens dubte, resulta impossible mantenir una perspectiva neutral o acrítica davant la reflexió històrica. En tot cas, sembla obvi que existeix una línia on és senzill abandonar el rigor metodològic i caure en el discurs ideològic. El problema ve quan el mateix professional ha assumit el discurs ideològic com a metodologia. El perill de sectarisme pot conduir a la rendició i al lliurament total de l’anàlisi històrica al terreny de les necessitats polítiques.

La preocupació pel passat pot ser interpretada com a signe d’un país pacífic on no passa res, o com a nostàlgia d’una època que ja no existeix. Tot i així, sabent que aquestes crides a la memòria no posseeixen legitimitat per si sols mentre no sigui precisat amb la finalitat amb la qual es pretén utilitzar, podem preguntar-nos sobre les motivacions dels seus seguidors.[4]

En certa manera, les commemoracions s’han convertit en una eina política per utilitzar la història a favor seu. Els historiadors i les historiadores s’han trobat amb un dilema: renunciar a l’objectivitat (si és que es pot aconseguir) i rendir-se a les commemoracions polítiques documentant els fets o participant-hi activament; o negar-se a formar part d’aquest escenari. Però la línia és molt fina i moltes vegades l’historiador o la historiadora no sap en quin costat es troba. El paper dels historiadors i de les historiadores a les commemoracions hauria de ser imparcial, objectiu, per documentar els esdeveniments, i no tergiversar-los per donar suport a una causa, un govern, un partit polític o una ideologia. Però la majoria de vegades no és l’historiador o la historiadora qui utilitza les commemoracions amb finalitats partidistes, sinó la política.

Els historiadors i les historiadores no tenen, actualment un paper singular i indefugible, però sí que és molt necessària una reflexió històrica que ens ajudi a apropar-nos al present i poder contextualitzar situacions actuals, com la crisi, el descrèdit de la democràcia, les corrupcions,... No podem prescindir de la reflexió històrica que ens pot donar referents d’altres èpoques a algunes situacions actuals que poden ser útils.

La comunitat d’historiadors hauria de ser un agent social que ajudés a difondre els fets del passat a la societat, però sense donar al receptor missatges subliminals ideològics ni polítics, essent independent de qualsevol altre organisme. D’altra banda, tot i que amb les commemoracions es pot manipular, mitificar o tergiversar la realitat històrica, davant d’aquest risc, la pitjor distorsió és l’oblit.

[1]MICHONNEAU, Stéphane. Barcelona: memòria i identitat. Monuments, commemoracions i mites. 1a ed. Vic: Eumo, 2002

[2] BOURDIEU, Pierre. Raisons practiques. París: Le Seuil, 1994

[3]MARTÍNEZ Fiol, David. Commemoracions, catalanisme i historiografia: una combinació imperfecte. L’Avenç. Novembre de 1993, 175, pp. 42.47.

[4]TODOROV, Tzvetan. La memoria amenazada. Los Abusos de la Memoria. Barcelona: Paidos, 2000. pp.11-60

Postmodernisme.

2011-04-12T17:08:00.000+02:00

Miguel Ángel Cabrera i Álvaro Santana Acuña recullen les visions de diferents historiadors sobre les implicacions teòriques que la recent història d’allò social té per a la història social. Els últims estudis asseguren que la societat no és una categoria natural perquè és històrica, sorgida en un moment i espai concrets, com a resultat d’una discontinuïtat a l’hora de percebre les relacions humanes propiciada per l’ascens de la concepció moderna del món.

Segons Baker, no va haver-hi un descobriment de la societat, és un invent humà, una representació del món. La societat és la construcció conceptual de la independència que ens ha arribat de la Il·lustració. Si això fos així, s’haurien de reconsiderar la vigència i utilitat de la causalitat social, element clau per a l’explicació de la història social.

Aquest canvi de paradigma seria de la mateixa transcendència que amb la superació de la història tradicional per part de la història social. És una nova reconstrucció historiogràfica de la teoria social, de calibrar implicacions pràctiques per a l’anàlisi històric i d’oferir una primera descripció de l’emergent teoria de la societat.

Hauria, doncs, sorgit una “nova història”, l’origen de la qual es troba a la crisi de la història social i el model dicotòmic, objectivista, en què aquesta es basa. Pel que fa a la relació de causalitat entre la realitat objectiva i l’esfera subjectiva o cultural, es sosté que la societat estaria governada per una lògica causal diferent, que només podria ser explicada precisament a partir d’una ruptura paradigmàtica.

En els últims anys, s’han fet noves interpretacions dels fenòmens històrics rellevants, discussions i propostes teòriques i revelacions empíriques que contribueixen a tirar per terra el paradigma de la història social i a conformar una nova perspectiva teòrica. Alguns historiadors l’han anomenat “història postsocial”. Tot i que cal precisar que això també suposa un rebuig cap a la història tradicional i del seu postulat teòric dels actors històrics són individus preconstituïts i autònoms, les accions dels quals són causades per les intencions que les motiven.

El fet que la història s’hagués alimentat teòricament de la visió moderna i s’ha servit analíticament de molts dels seus conceptes, com progrés, individu i societat, ha provocat que la crisi de la modernitat deixés profundes implicacions teòriques per a la investigació històrica.

Com assenyala Patrick Joyce, “allò social” o “el jo” ja no poden ser utilitzats com a nocions naturals i anhistòriques. El concepte de societat, però, ha de continuar utilitzant-se per a fer intel·ligibles i poder analitzar els processos històrics on la categoria de societat hi ha estat implicada. Es tracta d’un ús de naturalesa diferent, ja que no es pren com un concepte teòric, sinó com un element constitutiu dels mateixos processos històrics.

Tot i la crisi teòrica, alguns autors defensen encara el concepte de causalitat social. Però tant defensors com detractors d’“allò social” operen dins els paràmetres conceptuals de l’imaginari modern, ja que fora d’aquest cercle el dilema no té sentit. Com ja va observar Raymond Williams, en el moment que la societat va ser vista com la suma objectiva de les nostres relacions, la relació entre “allò individual” i “allò social” es va convertir en un problema.

S’hauria d’adoptar una nova perspectiva que presti atenció a la influència que la mediació activa de categories com les de individu i societat ha tingut en la configuració de les relacions i institucions humanes.

Tal com escriu Gabrielle M. Spiegel, es va produir un gir d’índole lingüístic que va dividir a la generació d’historiadors entre els que seguien compromesos amb una història social engrandida i els que es definien com a historiadors culturals, és a dir, que s’aplicaven al discurs i els seus efectes en la interpretació cultural de la vida social. Geoff Eley afirma que no hi ha la necessitat de triar entre història cultural i història de la societat, sinó que es poden utilitzar per igual, i sense polaritzar la professió.

Spiegel representa el gir lingüístic. Creu en un mètode d’anàlisi on el text és una construcció artificial i, per tant, tots els documents estan vinculats a un determinat punt i coneixement del món. Reflexiona sobre les fonts, les seves connexions amb la realitat i la mentalitat, i les motivacions dels seus autors. El gir lingüístic és la creença que el llenguatge és l’agent constitutiu de la consciència humana i de la producció social, i que la nostra aprehensió del món ens arriba només a través de les percepcions del llenguatge.

Segons Geoff Eley la història social neix en una Anglaterra molt conservadora, poc imaginativa, limitada i convencional. Però això canvia a partir dels 70 amb l’impacte de tres factors importants: els historiadors marxistes, el desenvolupament de les ciències socials i el naixement de l’escola dels Annales francesos.

Tot i així, de la mateixa manera que el gir lingüístic va néixer d’una crítica a la fenomenologia, s’està creant una corrent dins de l’actual moviment revisionista de l’excés de teorització històrica sota la bandera de la neofenomenologia, anomenada per Reckwitz com Teoria de la Pràctica. En aquest sentit, el gir lingüístic està donant pas a un gir històric.

En conclusió, existeixen tota una sèrie de historiadors i historiadores que van més enllà i teoritzen sobre el futur de la història social, la seva evolució cap a la història d’allò social o una història cultural, a través d’un gir lingüístic, ja que la història s’escriu artificialment i només en coneixem la realitat indirecta i parcialment.

_______________________________________
CABRERA, Miguel Ángel i SANTANA Acuña, Álvaro, De la historia social a la historia de lo social.
SPIEGEL, Gabrielle M., Comentario sobre Una Línea Torcida.

Biografia: Charles Chaplin

2011-03-22T17:59:00.001+01:00

Charles Spencer Chaplin va néixer en un suburbi de Londres el 16 d’abril de 1889 en el si d’una família d’actors. La seva mare va ser ingressada en un manicomi quan ell era molt petit, i el seu pare va morir a causa de l’alcohol als 37 anys. D’aquesta manera, Charles Chaplin va començar a pujar als escenaris des dels 5 anys i va anar ascendint, primer a Londres i Anglaterra i, més tard, gràcies al contracte amb Fred Karno, als Estats Units.

Allà va treballar per diverses companyies cinematogràfiques, com la Comedy Film Company o la Essanay. No només es va convertir en un gran actor, sinó que també va créixer com a cineasta. Tot i treballar amb força llibertat, Chaplin encara es sentia lligat a Hollywood i després de finalitzar el seu contracte amb la First National va crear la seva pròpia empresa, la United Artists. Amb ella va fer les seves grans obres i va rebre el seu primer Òscar amb El circo. Però amb la irrupció del cinema sonor, Chaplin va haver d’adaptar el seu cinema a les paraules, tot i que Charlot va continuar essent un personatge mut.

Al 1938, no va dubtar en caricaturitzar Adolf Hitler a El gran dictador. Això li va portar problemes i va empitjorar la seva reputació política. Ja al 1917, amb la Primera Guerra Mundial, havia estat criticat per dues pel•lícules que parodiaven l’exèrcit dels Estats Units. És per això que la Motion Picture Association i organitzacions de dretes dels Estats Units van boicotejar els films posteriors. Se’l va incloure a la relació de “testimonis inamistosos”, coneguts com “els deu de Hollywood”. Finalment, el 1952, no podent estrenar el film Candilejas i una visita dels funcionaris del Departament d’Immigració, va deixar el país rumb a Londres. Després de vàries estrenes per Europa va decidir instal•lar-se a Suïssa.

Chaplin no va renunciar a la possibilitat de seguir rodant pel•lícules, com Un rey en Nueva York, de 1956, que constitueix la seva venjança contra les vexacions que havia rebut als Estats Units. També el 1965 va estrenar un altre film, La condesa de Hong Kong, que va rebre moltes crítiques negatives.

Chaplin es va casar quatre vegades, però tots els matrimonis van ésser efímers menys l’últim amb qui va tenir quatre fills. A part dels matrimonis, també va tenir una vida sentimental molt activa amb la qual la premsa sensacionalista se’n feia ressò.

El 1971, l’Acadèmia de Hollywood li atorgava un Òscar especial per l’efecte que havia causat el seu cinema durant el s. XX, i un any després per la millor banda sonora de Candilejas. El 1975 va ser nomenat cavaller de l’Imperi Britànic per la reina d’Anglaterra.

Charles Spencer Chaplin va morir el dia de Nadal, 25 de desembre de 1977 a la matinada, a l’edat de 88 anys. [1]

Aquesta biografia, escrita per Esteve Riambau, està enfocada, en primera instància, a la vida professional de Charles Chaplin. En segon lloc queden els sentiments, amors i desamors del personatge. Cap al final de la biografia, coincidint amb el final de la vida de Chaplin, es dóna més èmfasi als problemes polítics i ideològics de l’artista amb els Estats Units, que havien anat in crescendo. Per donar més legitimitat al text, l’autor fa servir fragments de les memòries o comentaris d’entrevistes fetes a Charles Chaplin.

A tota biografia hi ha un seguit de característiques a les quals s’ha d’enfrontar el biògraf. Per exemple, la qüestió de l’individu i la societat. Un exemple és,

“Cuando, en 1917, Estados Unidos decidió intervenir en la Primera Guerra Mundial, Chaplin aprovechó su enorme popularidad para vender bonos de guerra junto con Mary Pickford y Douglas Fairbanks. De esta experiencia bélica en la retaguardia surgieron dos cortometrajes, uno con vocación explícitamente propagandística, The Bond, y el otro, Armas al hombro, como una parodia del ejército que, unida al hecho de que no se alistara activamente, le comportó numerosas críticas y empezó a forjar una imagen socialmente conflictiva que se incrementaría con el tiempo.”

En aquest cas, doncs, ens trobem que una acció de l’individu és contrària al pensament de la majoria, un enfrontament entre l’individu i la societat que portarà a tot un seguit de crítiques i una mala imatge.

Un altre cas és el problema dels significats dels fets històrics i les intencions dels individus. En aquesta biografia, podem trobar un fragment que ho exemplifica:

“Rodar un film antinazi y esgrimir razones humanitarias en favor de una nación aliada eran motivos más que suficientes para ser mal visto en un país que, paradójicamente, declararía la guerra contra Alemania y lucharía en el mismo bando que la Unión Soviética.”

Així doncs, aquí veiem una gran contradicció entre les intencions de l’individu i els significats dels fets històrics. És a dir, Chaplin filma El gran dictador abans de la segona guerra mundial, i als Estats Units això va ser vist com un acte de comunisme. En canvi, ja començada la segona guerra mundial, Estats Units va lluitar al costat de la Unió Soviètica per derrotar Alemanya.

Tot i no ser una biografia del s. XIX, té algunes característiques de la biografia clàssica que podem percebre en aquest fragment:

“Más conflictiva resultó, todavía, la irrupción del cine sonoro. A partir del estreno de El cantor de jazz (The Jazz Singer) en octubre de 1927, el cine empezó a incorporar la voz de los actores y el sonido en un proceso que, tres años más tarde, sería irreversible. Chaplin inició el rodaje de Luces de la ciudad en 1928 y pronto se dio cuenta de que la batalla del cine mudo estaba irremisiblemente perdida. Sin embargo, no concebía la posibilidad de que Charlot hablara y, tras haber detenido el rodaje durante algunas semanas, decidió ponerse del lado de su personaje y en abierta oposición con el sonoro.”

Tot i explicar el naixement del cinema sonor, es posa tot l’èmfasi al rodatge de la primera pel•lícula de Charles Chaplin després del cinema sonor, i el seu dilema sobre si Charlot havia de parlar o no. La història s’escriu al voltant de la vida de Chaplin.

A més, hi ha un altre problema freqüent: les biografies escrites coherentment. És a dir, que tots els actes de l’individu tenen una relació de causa-efecte i amb la trajectòria final. Per exemple:

“En setiembre de 1952, una visita de diversos funcionarios del Departamento de Inmigración provistos de un inquisitorial cuestionario en el que reaparecían las sospechas sobre su militancia comunista, la falta de patriotismo que había impedido su nacionalización o la posibilidad de que hubiera cometido adulterio, precipitó el fin de la estancia de Chaplin en Estados Unidos.”

En aquest cas, doncs, es pot veure com un seguit de fets vinculats a l’individu provoquen una altra acció. Abandona Estats Units per acusacions infundades del Departament d’Immigració.

En altres casos, hi ha biografies individuals que s’escriuen per representar fets col•lectius. En aquesta biografia de Charles Chaplin no passa explícitament, ja que no és un personatge que intervingui en la història com per representar directament un fet col•lectiu, però sí implícitament.

“Frente a la exquisita prudencia que Hollywood manifestó contra el nazismo, especialmente antes de 1938, Chaplin no dudó en caricaturizar directamente a Adolf Hitler. El gran dictador, junto con Confessions of a Nazi Spy (1939) de Anatole Litvak, fueron las dos películas con las que el cine norteamericano abrió la veda contra el nazismo y, en el primer caso, se atentaba directamente contra la imagen del dictador.”

Com es pot veure en el fragment, s’exposa una acció del protagonista, juntament amb un altre director de cinema, que representa implícitament un fet col•lectiu de tota la comunitat cinèfila de Hollywood.

A més, cal tenir en compte que les vides de les persones no són simples. És a dir, no segueixen un ordre ni estan estructurades. Són vides complexes i, com a tal, són vides amb relacions ambivalents i contradictòries.

“La azarosa vida sentimental de Chaplin empeoró aún más su imagen pública. Tras una breve aventura con una anónima amante a la que conoció durante su viaje por Europa y la convivencia con Paulette Goddard, el cineasta vivió un nuevo episodio sentimental todavía más turbulento. La protagonista fue una muchacha llamada Joan Barry.”

En aquest cas, veiem com la vida sentimental de Charles Chaplin no era senzilla, sinó que va tenir molts alts i baixos, quatre matrimonis i vàries amants i companyes. Queda demostrat, doncs, que la vida no és ni fàcil ni senzilla, sinó que no segueix cap ordre, que ens movem per sentiments, ideologies i pensaments, que moltes vegades es contradiuen.

[1] RIAMBAU, Esteve. Charles Chaplin. Ediciones Càtedra. Madrid: 2000

Pros i contres

2011-02-15T18:09:00.000+01:00

Les tres cites pertanyen a Josep Maria Salrach, Eduardo Manzano i Enric Ucelay-Da Cal, del llibre Pensar històricament, de Marició Janué.

El primer dels fragments, que pertany a Josep Maria Salrach, parla d’un llibre d’Edward H. Carr. Hi he trobat un parell d’arguments a favor: el fet que l’historiador estigui disposat a cercar l’objectivitat i la interpretació dels fets (el per què); i per fer això cal allunyar-nos del passat. Tot i així, també hi he trobat arguments en contra. Els historiadors podem tendir a convertir-nos en jutges per justificar o condemnar els fets. A més, per ser objectiu, l’historiador ha de renunciar a les seves idees per entendre com pensaven els homes i dones del passat. Així doncs, l’historiador ha de ser objectiu i entendre els fets, però sense capficar-se a trobar una distància amb el passat inabastable i ser insensibles als esdeveniments del passat.

La segona cita pertany a Eduardo Manzano. Explica el que implica pensar històricament. En aquest cas, he trobat també pros i contres. A favor trobem que si els homes i les dones del passat estaven dins de processos de canvi, nosaltres, els seus descendents som fruit del canvi i, per tant, no estem subjectes al passat. Tot i això, aquest fet implica allunyar-nos dels nostres avantpassats, cosa que moltes vegades és difícil de complir.

Finalment, a la última cita, escrita per Enric Ucelay-Da Cal. Ell intenta explicar el “tal com va ser” de Ranke des del seu punt de vista. Un punt en contra és la incertesa que es produeix per intentar explicar “tal com va ser” un esdeveniment, ja que és un exercici complicat: un esdeveniment explicat amb arguments plausibles fa que es pugui confondre amb la varietat d’una realitat. A més, els fets que s’estudien els trobem per mitjà de fonts documentals: aquestes fonts són finites, en canvi els fets, sempre seran infinits i no els podrem abastar tots només amb documentació. Tot i així, ja ens trobem lluny d’una confiança desconfiada com la que tenien els historiadors de la literatura quant intentaven crear tècniques que asseguressin la investigació.